Aquest post només és per explicar que basar un blog en fotografia analògica és una odissea. Darrere de cada fotografia hi ha un carret posat de mala manera al metro, al mig del carrer, dalt d’un edifici, hi ha un “guardar el carret” i que no es perdi, hi ha un portar-lo a revelar i un anar-lo a recollir al cap d’una setmana. Després de tot, puc publicar un post. D’aquí a que passi tant de temps entre un post i altre, però esperant millorar aquest ritme frenèticament lent del món analògic. Esperant que valgui la pena. Llegir més